Tiran lo blanc

Capítols XII-XIII-XIV

Son els últims capitols que parlen de l'amor de Tirant i Carmesina. No tot és tant bonic perquè també tenen moltes dificultats per a estar junts, ja que un personatge, anomenat Viuda Reposada actua sempre en contra d'ells i fa lo possible per a separar-los, encara que Plaerdemavida aconsegueix ajudar a Tirant per a que gosse d'allò que desitja.

Una escena que m'agradat es quan Plaerdemavida ofereix al Capità passar la nit amb la princesa, li costa acceptar perquè pensa que sense el consentiment d'ella no ho farà, però com que és una dona molt intel·ligent li convenç dient que si ho fa li conquistarà. Després d’acceptar m'ha donat la impressió de que es un home enamorat, què vol disfrutar d'ella. La donzella, fa una cosa estranya, perquè fa que Tirant li toque tot el que vulga a la princesa però quan aquesta es desperta Plaerdemavida li contesta, com si fora ella i per a que no descubrira al Capità es comuniquen de manera que quan Carmesina despertara, la donzella afluixava la mà del cap i quan s'adormia li apretava. Quan la princesa s'adona del que està passant primer s'enfada, però com que no vol que ell isca perjudicat es deixaé. Per últim, la Viuda Reposada com que està enamorada de Tirant crida a l'Emperadriu per a que el Capità no gossara més de la princesa. És una dona gelosa i intel·ligent i a més un poc malvada com ara quan li fa creure que Carmesina li es infidel i ho aconsegueix perquè aquest amb ajuda dels espills veu com la seua estimada es troba amb Lauseta(realment era Plaerdemavida disfressada, però era l'estratègia de la Viuda Reposada). Tirant decepcionat s'en va cap al castell de Malveí sense despedir-se i Carmesina preocupada mana a la donzella per desmentir-lo amb la prova de la disfressa.