L'amor

L'amor es un sentiment que no es pot explicar. S'urgeix entre un home i una dona.
Quian estas enamorat el dones tot per l'altra persona, te sents feliç per estar al seu costar.
Es un sentiment tan gran que sols durar.
¿Com et sols enamorar? Certament no es pot saber, pero sol ser al llarg del temps de pasar moltes estones amb eixa persona, estones de felicitat sobretot.
Quan et dones conte de que no pots estar lluny d'ell es signe de que et trobes enamorada.

Benvinguts al meu bloc

Aquest és el meu blog i así anire publican els meus treballs.
Sóc una alumna de 1ª de Bachiller.
Adéu!

Diccionari Històric

L'edat mitjana o medieval, en la história d'Europa, és el període intermedi entre l'edar antiga i l'edat moderna. Per tant, tradicionalment, començà el segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i finalitzà el segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una l'època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultural.

L'imperi Romà d'Occident es l'estat successor de l' Imperi romà, quant aquest es va dividir el 395 a la mort de Teodosi I el gran que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.


La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el dimarts 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica i segons alguns historiadors, va marcar el fi de l'Edat Mitjana a Europa i el fi de l'últim vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.


Ramón Berenguer III el Gran (Rodez, Rouergue 1082-Barcelona 1131). Era fill de Ramón Berenguer II, a qui va succeir com a Comte de Barcelona.
Després d'un període de cogobierno amb el seu tio, Berenguer Ramon II el Fratricida (que va partir per a la Primera Croada -1099- al comandament de les tropes catalanes), va prendre el comtat exclusivament a càrrec seu. Va combatre contra els musulmans en moltes batalles, entre les quals es destaquen l'assetjament de Tortosa (1095), Amposta (1097) i Orpesa (1098).
En 1114 el papa de Roma va ordenar una butla contra els moros de Mallorca i, en uns mesos, el comte català conquistaria l'illa, que seria de nou reconquistada pel califat, al no haver-se repoblat.
En primeres noces va esposar María Rodríguez, filla del Cid Guerrajador. Va casar en segones noces amb Dolç de Provença o de Rouergue, amb qui va tindre en 1108 a Berenguela de Barcelona, esposa del Rei Alfons VII de Castella i als bessons Ramón Berenguer IV i Berenguer Ramón I de Provença, en 1114.
Va ingressar en l'Orde dels Templers com última voluntat, estant ja en el seu llit de mort, al juliol de 1131. Investit per Hugo de Rigaud, va morir cinc dies després i va ser soterrat amb l'hàbit blanc del Tremp. En el seu testament va llegar a l'Orde el seu cavall, de nom Danc, i les seues armes personals, així com el castell de Grañena.
El seu fill Ramón Berenguer IV va heretar el comtat de Barcelona en (1131), Berenguer Ramón el comtat de Provença i la seua filla Ximena va casar amb Roger III de Foix.
En la plaça de Barcelona que porta el seu nom, sobre la Via Laietana, hi ha una estàtua eqüestre seua obra de l'escultor Josep Llimona.

Unificació de Catalunya i Aragó
A la mort del rei Alfons I "El Batallador" d'Aragó sense successió, va crear en el regne una gran tensió generalitzada. L'aparició del misteriós i contrariat testament del rei que atorgava a les ordes militars els seus territoris es va sumar a la falta de successor legitime i que van provocar en els aragonesos la busca del germà de D.Alfonso, l'infant D. Ramiro, antic monjo i bisbe de Roda de Ribagorça.
El senyor Ramiro d'Aragó no volia regnar, però una Dispensa Pontifica del papa Benet IX l'any 1034, li va fer deixar el seu càrrec i acceptar ser rei, passant a cridar-se Ramiro II "El Monjo" Rei d'Aragó i casar-se amb la senyora Ines de Poitiers i Toulouse, filla, germana i neboda dels comtes de Poitiers i de Toulouse.El comte Guillem IX de Poitiers, va firmar l'acta matrimonial com a tutor de la senyora Ines i celebre's les esposalles el primer dia de gener de 1136.Nou mesos després naixeria la futura reina d'Aragó, la senyora Petronila (Peronella en català). A Barbastre l'onze d'agost de 1137 la senyora Petronila va ser casada amb el comte Ramon Berenguer IV "El Sant" de Barcelona, que comptava llavors amb una vintena d'anys. Ramiro II decidiria abdicar sobre els nous esposos, posant al capdavant del regne d'Aragó al seu gendre, el Comte de Barcelona com a Regent i deixant com titular del país a la seua filla. A l'acabar, el monarca aragonés es retiraria al monestir "St Pedro el Vell"d'Osca fins a- segons diuen- el final dels seus dies. D'esta manera naixeria la CONFEDERACIÓ DE CATALUNYA I ARAGÓ.

La batalla de Muret va consistir en l'escaramussa decisiva de l'anomenada croada albigés. Va tindre lloc el 13 de setembre de 1213 en una plana de la localitat occitana de Muret, uns dotze quilòmetres al sud de Tolosa de Llenguadoc. La contesa va enfrontar a Pere II d'Aragó, els seus vassalls i els seus aliats, entre els que es trobaven Raimundo VI de Tolosa, Bernardo V de Cominges i Raimundo Roger I de Foix, contra les tropes encreuades i les de Felip II de França liderades per Simó IV de Montfort.
El triomf va correspondre a les forces de Simón de Montfort, el qual es va convertir, com a conseqüència de la seua victòria, a Duc de Narbona, comte de Tolosa, vescomte de Béziers i vescomte de Carcassona. Les tropes aragoneses i occitanes van patir unes pèrdues de 15.000 a 20.000 hòmens, Pere II d'Aragó, conegut com Pedro el Catòlic, va morir en la batalla. El seu fill de cinc anys, el futur rei Jaume I d'Aragó, que estava baix custòdia de Simón de Montfort, amb la filla del qual s'havia concertat el matrimoni futur en un nou intent per a resoldre el conflicte,va haver de romandre un any com a ostatge fins que, per orde del papa Innocenci III, Montfort el va entregar als templers.
Va marcar l'inici de la dominació dels reis francesos sobre Occitània. Va ser també el començament del fi de l'expansió aragonesa en la zona. Abans de la batalla, Pere II d'Aragó havia aconseguit el vasallazgo del comtat de Tolosa, de Foix i de Cominges. Darrere de la seua derrota i mort, el seu fill i hereu Jaume I tan sols va conservar el senyoriu de Montpeller per herència de sa mare, María de Montpeller. A partir d'esta data, l'expansió aragonesa es va dirigir cap a València i les Illes Balears.