El poema ens refleixa l' estat d'anim que te l'autor. Te agonia i dessig de morirse per motius amorosos.Ell no vol seguir aixì, amb eixa pena que li presenta problemes. Mostra la seua pena, i es queixa que no hi ha ningú més desgraciat que ell a causa de l'amor. La tristesa cada vegada se li va apoderant més. Per a ell no amar significa morir. Cada vegada sent que se li acosta l'hora en que s'acabarà la seua vida.
sábado, 21 de noviembre de 2009
La poesia trobadoresca és la primera mostra de literatura culta escrita en llengua vulgar a l’Europa cristiana, és el primer exemple de lírica culta d’autor laic en llengua románica.
Són diversos els trets particulars d’aquesta literatura:
* En primer lloc és sorprenent l’elevat nombre de participants, un tres-cents cinquanta, vint-i-cinc d’origen català, precedents de totes les classes socials lliures de la societat medieval, amb una producció d’uns deu mil versos.
* En segon lloc, convé destacar la seua extrema reglamentació. El trobador no crea amb l’objectiu de mostrar una experiència única i irrepetible: la lírica trobadoresca es regeix per unes normes temàtiques i formals molt estrictes i s’organitza en gèneres; l’originalitat, tot i les diferències qualitatives entre els trobadors, és un concepte més modern.
* El tercer lloc convé destacar-ne la temàtica. Dos van ser els grans temes de la producció trobadoresca: la guerra, quasi l’única activitat laboral de la classe cavalleresca, i l’amor. El gènere per a la temàtica guerrera era el sirventés, que servia per a expressar l’odi, la burla, la desqualificació, les ganes de brega, etc. I el gènere per excel·lència per a parlar de l’amor va ser la cançó.
Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. Els seus poemes no eren per ser llegits, sinó escoltats. La població, el burg, els serfs, etc., és a dir, el tercer estament, era totalment analfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la literatura culta, era per mitjà del recital dels joglars, uns personatges, normalment, malabaristes, acròbates que, mitjançant activitats de circ o mostres amb bèsties ja ensinistrades o qualsevol altre espectacle, duien a terme el recital dels poemes. Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seves creacions.
L’amor trobadoresc trasllada la realitat jurídica i social de l’època de manera que el trobador esdevé el vassall de la seua dama. L’enamorada és, per tant, una poderosa senyora i l’enamorat, el seu humil esclau, devot fins a la mort i sotmès a ella. El trobador inventa per a la dama un senyal que permet encobrir la identitat de la dona.
Les trobairitz van ser poetes occitanes del segle XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes. Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana.
Les trobairitzs canten als cavallers i trobadors, no als seus marits. L'amor cortès ha de ser gratuït i lliure, i aquestes condicions no es donaven normalment en el matrimoni noble, per tant l'amor veritable no podia existir sinó fora de les normes socials. Si la parella accepta aquest amor neix entre ells una complicitat perfecta. L'amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar al seu marit.
L’estatus real de la dona a l’edat mitjana no es corresponia amb l’elevació de la dama de la poesia de l’amor cortès. Tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. La dona adolescent, fins arribar a l'adolescència, era propietat del pare, que s'encarregava d'alimentar-la i d'educar-la fins que es casava i passava a dependre del marit.
La situació històrica d’Occitània és fonamental per a explicar per què hi va haver trobairitz. Tres factors hi van ser determinants: les croades, les lleis d'herència i el comerç.
martes, 17 de noviembre de 2009
Tristany i Isolda
Capítols de l'I al V
1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.
2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit.
3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides.
4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.
5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.
6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.
Capítols del VI al X
7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.
8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Dalt del pi on es troben cada nit.
9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:
Fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.
10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.
11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.
12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.
13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.
14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.
Capítols de l'XI al XV.
15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té?
La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.
16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen?
Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.
17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella?
Que passi pel jurament dels ossos dels sants, prova del ferro roent.
18. Com jura la seva innocència la reina Isolda?
Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.
19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa?
Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.
20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda?
El seu gos, Petit-Crû.
21. Quina qualitat màgica té?
El cascavell que porta fa oblidar les penes
22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.
23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany?
La seva filla, Isolda de les Blanques MansCapítols del XVI al XIX.
24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyatKaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Quèaconsella a Tristany?
Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.
25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.
26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.
27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?
Disfressat de boig.
28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.
29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà?
La vela blanca
30.Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta.
jueves, 29 de octubre de 2009
L'amor
L'amor es un sentiment que no es pot explicar. S'urgeix entre un home i una dona.
Quian estas enamorat el dones tot per l'altra persona, te sents feliç per estar al seu costar.
Es un sentiment tan gran que sols durar.
¿Com et sols enamorar? Certament no es pot saber, pero sol ser al llarg del temps de pasar moltes estones amb eixa persona, estones de felicitat sobretot.
Quan et dones conte de que no pots estar lluny d'ell es signe de que et trobes enamorada.
lunes, 26 de octubre de 2009
Benvinguts al meu bloc
Aquest és el meu blog i así anire publican els meus treballs.
Sóc una alumna de 1ª de Bachiller.
Adéu!
Sóc una alumna de 1ª de Bachiller.
Adéu!
miércoles, 7 de octubre de 2009
Diccionari Històric
L'edat mitjana o medieval, en la história d'Europa, és el període intermedi entre l'edar antiga i l'edat moderna. Per tant, tradicionalment, començà el segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i finalitzà el segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una l'època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultural.
L'imperi Romà d'Occident es l'estat successor de l' Imperi romà, quant aquest es va dividir el 395 a la mort de Teodosi I el gran que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el dimarts 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica i segons alguns historiadors, va marcar el fi de l'Edat Mitjana a Europa i el fi de l'últim vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
Ramón Berenguer III el Gran (Rodez, Rouergue 1082-Barcelona 1131). Era fill de Ramón Berenguer II, a qui va succeir com a Comte de Barcelona.
Després d'un període de cogobierno amb el seu tio, Berenguer Ramon II el Fratricida (que va partir per a la Primera Croada -1099- al comandament de les tropes catalanes), va prendre el comtat exclusivament a càrrec seu. Va combatre contra els musulmans en moltes batalles, entre les quals es destaquen l'assetjament de Tortosa (1095), Amposta (1097) i Orpesa (1098).
En 1114 el papa de Roma va ordenar una butla contra els moros de Mallorca i, en uns mesos, el comte català conquistaria l'illa, que seria de nou reconquistada pel califat, al no haver-se repoblat.
En primeres noces va esposar María Rodríguez, filla del Cid Guerrajador. Va casar en segones noces amb Dolç de Provença o de Rouergue, amb qui va tindre en 1108 a Berenguela de Barcelona, esposa del Rei Alfons VII de Castella i als bessons Ramón Berenguer IV i Berenguer Ramón I de Provença, en 1114.
Va ingressar en l'Orde dels Templers com última voluntat, estant ja en el seu llit de mort, al juliol de 1131. Investit per Hugo de Rigaud, va morir cinc dies després i va ser soterrat amb l'hàbit blanc del Tremp. En el seu testament va llegar a l'Orde el seu cavall, de nom Danc, i les seues armes personals, així com el castell de Grañena.
El seu fill Ramón Berenguer IV va heretar el comtat de Barcelona en (1131), Berenguer Ramón el comtat de Provença i la seua filla Ximena va casar amb Roger III de Foix.
En la plaça de Barcelona que porta el seu nom, sobre la Via Laietana, hi ha una estàtua eqüestre seua obra de l'escultor Josep Llimona.
A la mort del rei Alfons I "El Batallador" d'Aragó sense successió, va crear en el regne una gran tensió generalitzada. L'aparició del misteriós i contrariat testament del rei que atorgava a les ordes militars els seus territoris es va sumar a la falta de successor legitime i que van provocar en els aragonesos la busca del germà de D.Alfonso, l'infant D. Ramiro, antic monjo i bisbe de Roda de Ribagorça.
El senyor Ramiro d'Aragó no volia regnar, però una Dispensa Pontifica del papa Benet IX l'any 1034, li va fer deixar el seu càrrec i acceptar ser rei, passant a cridar-se Ramiro II "El Monjo" Rei d'Aragó i casar-se amb la senyora Ines de Poitiers i Toulouse, filla, germana i neboda dels comtes de Poitiers i de Toulouse.El comte Guillem IX de Poitiers, va firmar l'acta matrimonial com a tutor de la senyora Ines i celebre's les esposalles el primer dia de gener de 1136.Nou mesos després naixeria la futura reina d'Aragó, la senyora Petronila (Peronella en català). A Barbastre l'onze d'agost de 1137 la senyora Petronila va ser casada amb el comte Ramon Berenguer IV "El Sant" de Barcelona, que comptava llavors amb una vintena d'anys. Ramiro II decidiria abdicar sobre els nous esposos, posant al capdavant del regne d'Aragó al seu gendre, el Comte de Barcelona com a Regent i deixant com titular del país a la seua filla. A l'acabar, el monarca aragonés es retiraria al monestir "St Pedro el Vell"d'Osca fins a- segons diuen- el final dels seus dies. D'esta manera naixeria la CONFEDERACIÓ DE CATALUNYA I ARAGÓ.
La batalla de Muret va consistir en l'escaramussa decisiva de l'anomenada croada albigés. Va tindre lloc el 13 de setembre de 1213 en una plana de la localitat occitana de Muret, uns dotze quilòmetres al sud de Tolosa de Llenguadoc. La contesa va enfrontar a Pere II d'Aragó, els seus vassalls i els seus aliats, entre els que es trobaven Raimundo VI de Tolosa, Bernardo V de Cominges i Raimundo Roger I de Foix, contra les tropes encreuades i les de Felip II de França liderades per Simó IV de Montfort.
El triomf va correspondre a les forces de Simón de Montfort, el qual es va convertir, com a conseqüència de la seua victòria, a Duc de Narbona, comte de Tolosa, vescomte de Béziers i vescomte de Carcassona. Les tropes aragoneses i occitanes van patir unes pèrdues de 15.000 a 20.000 hòmens, Pere II d'Aragó, conegut com Pedro el Catòlic, va morir en la batalla. El seu fill de cinc anys, el futur rei Jaume I d'Aragó, que estava baix custòdia de Simón de Montfort, amb la filla del qual s'havia concertat el matrimoni futur en un nou intent per a resoldre el conflicte,va haver de romandre un any com a ostatge fins que, per orde del papa Innocenci III, Montfort el va entregar als templers.
Va marcar l'inici de la dominació dels reis francesos sobre Occitània. Va ser també el començament del fi de l'expansió aragonesa en la zona. Abans de la batalla, Pere II d'Aragó havia aconseguit el vasallazgo del comtat de Tolosa, de Foix i de Cominges. Darrere de la seua derrota i mort, el seu fill i hereu Jaume I tan sols va conservar el senyoriu de Montpeller per herència de sa mare, María de Montpeller. A partir d'esta data, l'expansió aragonesa es va dirigir cap a València i les Illes Balears.
L'imperi Romà d'Occident es l'estat successor de l' Imperi romà, quant aquest es va dividir el 395 a la mort de Teodosi I el gran que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el dimarts 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica i segons alguns historiadors, va marcar el fi de l'Edat Mitjana a Europa i el fi de l'últim vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
Ramón Berenguer III el Gran (Rodez, Rouergue 1082-Barcelona 1131). Era fill de Ramón Berenguer II, a qui va succeir com a Comte de Barcelona.
Després d'un període de cogobierno amb el seu tio, Berenguer Ramon II el Fratricida (que va partir per a la Primera Croada -1099- al comandament de les tropes catalanes), va prendre el comtat exclusivament a càrrec seu. Va combatre contra els musulmans en moltes batalles, entre les quals es destaquen l'assetjament de Tortosa (1095), Amposta (1097) i Orpesa (1098).
En 1114 el papa de Roma va ordenar una butla contra els moros de Mallorca i, en uns mesos, el comte català conquistaria l'illa, que seria de nou reconquistada pel califat, al no haver-se repoblat.
En primeres noces va esposar María Rodríguez, filla del Cid Guerrajador. Va casar en segones noces amb Dolç de Provença o de Rouergue, amb qui va tindre en 1108 a Berenguela de Barcelona, esposa del Rei Alfons VII de Castella i als bessons Ramón Berenguer IV i Berenguer Ramón I de Provença, en 1114.
Va ingressar en l'Orde dels Templers com última voluntat, estant ja en el seu llit de mort, al juliol de 1131. Investit per Hugo de Rigaud, va morir cinc dies després i va ser soterrat amb l'hàbit blanc del Tremp. En el seu testament va llegar a l'Orde el seu cavall, de nom Danc, i les seues armes personals, així com el castell de Grañena.
El seu fill Ramón Berenguer IV va heretar el comtat de Barcelona en (1131), Berenguer Ramón el comtat de Provença i la seua filla Ximena va casar amb Roger III de Foix.
En la plaça de Barcelona que porta el seu nom, sobre la Via Laietana, hi ha una estàtua eqüestre seua obra de l'escultor Josep Llimona.
Unificació de Catalunya i Aragó
A la mort del rei Alfons I "El Batallador" d'Aragó sense successió, va crear en el regne una gran tensió generalitzada. L'aparició del misteriós i contrariat testament del rei que atorgava a les ordes militars els seus territoris es va sumar a la falta de successor legitime i que van provocar en els aragonesos la busca del germà de D.Alfonso, l'infant D. Ramiro, antic monjo i bisbe de Roda de Ribagorça.
El senyor Ramiro d'Aragó no volia regnar, però una Dispensa Pontifica del papa Benet IX l'any 1034, li va fer deixar el seu càrrec i acceptar ser rei, passant a cridar-se Ramiro II "El Monjo" Rei d'Aragó i casar-se amb la senyora Ines de Poitiers i Toulouse, filla, germana i neboda dels comtes de Poitiers i de Toulouse.El comte Guillem IX de Poitiers, va firmar l'acta matrimonial com a tutor de la senyora Ines i celebre's les esposalles el primer dia de gener de 1136.Nou mesos després naixeria la futura reina d'Aragó, la senyora Petronila (Peronella en català). A Barbastre l'onze d'agost de 1137 la senyora Petronila va ser casada amb el comte Ramon Berenguer IV "El Sant" de Barcelona, que comptava llavors amb una vintena d'anys. Ramiro II decidiria abdicar sobre els nous esposos, posant al capdavant del regne d'Aragó al seu gendre, el Comte de Barcelona com a Regent i deixant com titular del país a la seua filla. A l'acabar, el monarca aragonés es retiraria al monestir "St Pedro el Vell"d'Osca fins a- segons diuen- el final dels seus dies. D'esta manera naixeria la CONFEDERACIÓ DE CATALUNYA I ARAGÓ.
La batalla de Muret va consistir en l'escaramussa decisiva de l'anomenada croada albigés. Va tindre lloc el 13 de setembre de 1213 en una plana de la localitat occitana de Muret, uns dotze quilòmetres al sud de Tolosa de Llenguadoc. La contesa va enfrontar a Pere II d'Aragó, els seus vassalls i els seus aliats, entre els que es trobaven Raimundo VI de Tolosa, Bernardo V de Cominges i Raimundo Roger I de Foix, contra les tropes encreuades i les de Felip II de França liderades per Simó IV de Montfort.
El triomf va correspondre a les forces de Simón de Montfort, el qual es va convertir, com a conseqüència de la seua victòria, a Duc de Narbona, comte de Tolosa, vescomte de Béziers i vescomte de Carcassona. Les tropes aragoneses i occitanes van patir unes pèrdues de 15.000 a 20.000 hòmens, Pere II d'Aragó, conegut com Pedro el Catòlic, va morir en la batalla. El seu fill de cinc anys, el futur rei Jaume I d'Aragó, que estava baix custòdia de Simón de Montfort, amb la filla del qual s'havia concertat el matrimoni futur en un nou intent per a resoldre el conflicte,va haver de romandre un any com a ostatge fins que, per orde del papa Innocenci III, Montfort el va entregar als templers.
Va marcar l'inici de la dominació dels reis francesos sobre Occitània. Va ser també el començament del fi de l'expansió aragonesa en la zona. Abans de la batalla, Pere II d'Aragó havia aconseguit el vasallazgo del comtat de Tolosa, de Foix i de Cominges. Darrere de la seua derrota i mort, el seu fill i hereu Jaume I tan sols va conservar el senyoriu de Montpeller per herència de sa mare, María de Montpeller. A partir d'esta data, l'expansió aragonesa es va dirigir cap a València i les Illes Balears.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
